Salutacions: M'ha suposat tot un sotrac el trobar el teu blog i la informació sobre aquesta presó de petits infants durant els anys 40, 50 i part dels 60 del segle passat. Jo també vaig estar-hi.
Per desgràcia he de suscriure el patiment i crueltat tant física com mental que allí vam haver de suportar, Me n'alegro dels companys que no van patir els maltractaments que la majoria reflecteixen.
Jo vaig arribar-hi des de Xerallo, un poblet del Pirineu Català, on hi havia una fàbrica de ciment. He de dir que he plorat al recordar aquells mesos de tortura per part de les monges i les senyoretes ¿cuidadores?. Recordo anar a la platja de l'Arrabassada a buscar "uñas", tallarines, un mol.lusc molt apreciat.
Si et mullaves els peus ho tenies clar: passaves tot el dia mullat. No tinc fotos. Penso que el meu pare les va engega a fer punyetes. El dia que vàren venir a buscar-me, una de les monges em va donar una estirada d'orelles tan forta que hem van haver posar sis punts de sutura.
I solament perquè vaig sortir del camp de futbol corrent cap els meus pares quan els vaig veure. En fí, allí es van quedar uns tristos records, alguna que altra joguina (que ens prenien les cuidadores) i els amiguets de patiments. Són històries que les generacions actuals haurien de conèixer. No sempre tot ha estat tan fàcil i còmode.
Per desgràcia he de suscriure el patiment i crueltat tant física com mental que allí vam haver de suportar, Me n'alegro dels companys que no van patir els maltractaments que la majoria reflecteixen.
Jo vaig arribar-hi des de Xerallo, un poblet del Pirineu Català, on hi havia una fàbrica de ciment. He de dir que he plorat al recordar aquells mesos de tortura per part de les monges i les senyoretes ¿cuidadores?. Recordo anar a la platja de l'Arrabassada a buscar "uñas", tallarines, un mol.lusc molt apreciat.
Si et mullaves els peus ho tenies clar: passaves tot el dia mullat. No tinc fotos. Penso que el meu pare les va engega a fer punyetes. El dia que vàren venir a buscar-me, una de les monges em va donar una estirada d'orelles tan forta que hem van haver posar sis punts de sutura.
I solament perquè vaig sortir del camp de futbol corrent cap els meus pares quan els vaig veure. En fí, allí es van quedar uns tristos records, alguna que altra joguina (que ens prenien les cuidadores) i els amiguets de patiments. Són històries que les generacions actuals haurien de conèixer. No sempre tot ha estat tan fàcil i còmode.
Una abraçada a tots els sabinosos.
Ramón - Amposta (Tarragona)
Para mí ha sido una sorpresa descubrir que también de Cataluña venía algún crío al Preventorio, siempre he pensado que sólo internaban a niños procedentes de Madrid.
ResponderEliminarTe agradezco la nota que nos has dejado, es una forma de materializar esos recuerdos que a veces nos parecen irreales, producto de la imaginación infantil.
No dejes de visitar la página y dejarnos tus recuerdos y anécdotas de La Sabinosa, siempre serás bien recibido Ramón.
Hola Ramón.
ResponderEliminarA diferencia de Scila, yo si sabía que había algún chico de Cataluña, pues en el grupo que estaba junto al nuestro, había un chaval que se apellidaba Molins, el cual tenía muy buena relación con la srta. Clara (afortunado mortal), hablaba en su lengua vernácula con ella y con mi tutora.
Aunque no hablo el catalán (ni siquiera en la intimidad) creo haber entendido lo que has escrito y estoy de acuerdo en todo, pues en efecto aquello era lo más parecido a una prisión de niños.
Desde Madrid saludos cordiales de: Carlos.